Valoració: És una novel·la curta, que es llegeix de manera àgil. L’estil és força directe i va combinant l’acció amb les descripcions justes per a situar el lector en la història, deixant a la vegada molt de marge a la imaginació. El vocabulari és molt ric, evocant de manera molt amable els ambients naturals i fantàstics en els quals transcorre l’acció, també és molt ric i amè pel que fa a l’hora de descriure les reaccions i emocions dels personatges. D’alguna manera el lector acompanya els personatges en la descoberta que fan entre ells i sobre ells mateixos. El relat evoluciona de manera que l’interès per arribar al final és cada vegada més gran, amb notes de la fantasia més popular i fins a un punt de terror.  Resulta interessant com parla de temes complexos amb senzillesa i naturalitat - què és ser normal, què s’espera de nosaltres, la por, la soledat, la culpa, la crueltat, l’amor, el respecte, el perdó…-; i com va capgirant els prejudicis que hom pot tenir sobre els personatges i la història des d’un punt de vista molt humà, posant en valor la importància de les relacions entre les persones.